AvalTec

AvalTec és un bloc destinat a promoure l’intercanvi d’informació i opinió en l’avaluació de tecnologies sanitàries

Protocols de cerques bibliogràfiques: cap a una sistematització en la recuperació de la literatura

Posted by valmontbib4 a 17 Juny 2008

Logo de l'AATRM

per Antoni Parada
Publicat a l’Informatiu AATRM, número 42, febrer de 2008

La gran accessibilitat a les fonts d’informació bibliogràfica de què gaudim actualment ha possibilitat que qualsevol usuari pugui efectuar cerques per si mateix, però el fet de poder consultar més recursos d’informació no implica accedir a la literatura més rellevant d’una manera òptima i eficient.

L’elaboració de bones estratègies de cerques bibliogràfiques està esdevenint cada cop més una necessitat i un repte, tant per als bibliotecaris i documentalistes com per als mateixos investigadors. Així, tothom que ha fet alguna vegada una cerca bibliogràfica segurament s’ha plantejat interrogants com els que es proposen a continuació: Haurem estat encertats a l’hora de seleccionar les fonts d’informació més adequades d’acord amb la nostra necessitat d’informació? En tindrem prou amb efectuar una cerca a la base de dades Medline? Quantes fonts d’informació hauríem de consultar per trobar tota la informació rellevant? Fins a quin punt la inclusió de més recursos d’informació pot provocar un procés més ineficient en haver de revisar centenars o milers de cites bibliogràfiques irrellevants? Què passa si hi ha fonts d’informació que no podem consultar perquè el seu ús resta limitat als subscriptors o perquè no disposem del temps suficient per elaborar complexes estratègies de cerca en múltiples fonts d’informació?

A aquesta i a d’altres preguntes tracten de donar resposta els anomenats protocols de cerques bibliogràfiques.

Aquests es poden definir com a documents on de manera sistemàtica s’expliquen i expliciten els següents elements que guarden relació amb l’execució d’una cerca bibliogràfica:

  • L’elaboració d’un plantejament correcte de la pregunta (tipus clínics, de recerca, d’avaluació, etc.) i del tema sobre el qual es buscarà informació.
  • Les estratègies de cerca que tractaran de recuperar aquells estudis que responguin als criteris d’inclusió i exclusió prefixats.
  • Les fonts d’informació que seran consultades.

Els protocols de cerques bibliogràfiques són, de fet, plans de treball en què s’indica el camí que s’ha de seguir per afrontar una cerca bibliogràfica d’una certa complexitat. El seu objectiu no és donar resposta a qualsevol tipus de pregunta o necessitat d’informació sinó procedir a l’abordatge de qüestions relacionades amb la recerca o l’avaluació que siguin susceptibles de rebre una aproximació sistemàtica i exhaustiva a tota la informació i documents que puguin ser rellevants.

D’aquesta manera, tant la medicina basada en l’evidència com l’avaluació de les tecnologies sanitàries, en haver assolit durant els darrers anys un elevat grau de complexitat i sofisticació metodològica, unida a la tendència de sistematitzar i homogeneïtzar els mètodes a emprar, han estat disciplines determinants en donar origen a protocols per procedir a la cerca de la informació. La Col∙laboració Cochrane (1) i el Center for Reviews and Dissemination del Regne Unit (2) han estat pioners a estandarditzar els processos de cerques bibliogràfiques per a la realització de revisions sistemàtiques de l’evidència científica. En aquest procés ha influït fortament la necessitat d’elaborar síntesis de l’evidència científica procedent de múltiples fonts d’informació i que requereixen de cerques exhaustives que evitin o minimitzin la pèrdua o omissió de referències rellevants. Aquestes iniciatives ràpidament van donar lloc a d’altres de similars dins el món de l’avaluació de tecnologies sanitàries. No és l’objectiu d’aquesta contribució enumerar-les totes, però sí que en destacaríem dues.

D’una banda, hi ha el protocol anomenat COSI (3) , acrònim procedent del nom COre-Standard-Ideal. El protocol COSI classifica diverses tipologies de fonts d’informació dins de tres categories que poden ser seguides de manera optativa i seqüencial, segons l’exhaustivitat pretesa en l’objectiu de la revisió i el rendiment que s’esperi obtenir de la font d’informació en funció de l’esforç realitzat. En aquest protocol es manifesta, a més, la idea que els protocols són eines que han d’estar dotades d’una certa flexibilitat. Per exemple, és obvi que una cerca sobre salut mental requerirà de fonts d’informació específiques, que potser no seran les més idònies a l’hora de valorar les característiques d’un fàrmac per a l’esclerosi múltiple. La inclusió també de fonts d’informació local seria un altre exemple de què el protocol no pot ser un instrument seguit de manera rígida i dogmàtica.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: